No digues excel·lència, digues TRY

No fou una simple actuació la d’aquest divendres passat, fou l’ACTUACIÓ!!! TRY s’entregaren en cos i ànima dalt de l’escenari, per ells, per la música i per tots

Divendres com aquests són difícils d’oblidar i més amb actuacions absolutament magnífiques, càlides i contagioses com la de TRY.

Començaren amb calma, per anar agafant i donant temperatura amb temes infectats per les millors essències bluseres i jazzístiques, sense oblidar passatges de reggae o amb matisos llatins que recordaven al Carlos Santana dels seixanta. Però a poc a poc anà caldejant-se l’ambient mesclant el blues més delicat i sensible amb amables fogonades del rock més visceral fent que et fongueres absolutament.

Amb tot això, ens regalaren poderoses revisions de temes de Bob Marley, The Police, Stevie Wonder, o Depeche Mode, però la que destacà per damunt de totes fou la versió de “Whole Lotta Love” de Led Zeppelin –de més de 10 minuts– la qual elevaren als altars més alts del rock&roll deixant que músics Mutants allí presents col·laboraren en la confecció d’aquesta i la feren, si cap, més gran.

Des de la bateria amb molt de nervi de Jesús Gallardo, on igual dominava perfectament tant els ritmes de jazz com els tempos més pesats i rocosos, donant-li versatilitat i compactació als temes, passant per un instrument indispensable: el baix d’Efrén Vives, que era com les agulles que anaven lligant el fil del ritme i la musicalitat dels temes per a que Jordi Vidal, la guitarra més ràpida del Cicle Mutant, dotat d’una exel·lent tècnica i una perfecta execució i domini de la improvisació en desenvolupaments tant en blues, rock i jazz, entre altres, acabara d’arrodonir i pujar un punt més la qualitat, transformant-la en el qualificatiu d’EXCEL·LÈNCIA.

Tres músics, només tres, no en feien falta més per a saber fer una cosa molt important i que per a molts resulta difícil o quasi impossible, com és el fet de transmetre al públic el sentiment i la passió de la música, cada nota, cada colp de ritme era el més important i es feia amb delicadesa i un sentiment màxim com si fóra l’última que tocaren. La música no només són notes escrites en un pentagrama per a aquests grans artistes o fer-la sonar simplement, sinó saber fer-la transmetre i fer que arribe fins a l’ànima.

Cal destacar també l’assistència Mutant, que va omplir el Pub Zeppelin com no mai ho havia fet amb el Cicle fins la data. No cabia ni una agulla i a més a més, molts d’ells van decidir vindre amb disfressa de Nit de Difunts, ja que també celebràvem aquesta data al Cicle Mutant.

En definitiva, més de dues hores intenses de show de TRY que ens atrapà amb les seues garres i que va fer que ens quedàrem en ganes de més, com a mínim fins al crepuscle matutí.

Joe Moon