El cèlebre pianista i compositor de jazz, Bebo Valdés, va morir ahir a Estocolm (Suècia) a la edat de 94 anys.
Considerat un dels més grans de la música cubana en la edat d’or, del jazz afrocubà entre el 1948 y 1957 en el Tropicana Club de La Habana, on treballà com pianista i arranjador de l’orquestra de Armando Romeu, per a després formar la seua pròpia big band: Sabor de Cuba.
Després d’aquells any daurats, Bebo va tenir que eixiliar-se a Suècia després de la revolució cubana, on va desaparèixer del gran públic i es va posar a treballar com a pianista a un hotel de Estocolm. Tres dècades més tard va tornar a viure una altra època de gloria musical als seus 76 anys amb l’àlbum Bebo rides again. Però on es va consolidar aquesta exitosa tornada fou en les intervencions en forma de banda sonora a les pel·lícules Calle 54 i la de animació i el pseudobiopic Chico i Rita de Fernando Trueba i la publicació de l’àlbum Lágrimas Negras on fussionava junt a Diego el Cigala, el jazz llatí, la música cubana i flamenc.
Bebo Valdés també fou nomenat doctor honoris causa de la Berklee Collegue of Music de Boston i també va guanyar cinc premis de la música, sis Goya i set Grammy, un d’ells fou un Grammy llatí al millor àlbum a 2009 amb el Juntos para siempre que va gravar amb el seu fill Chucho Valdés, un altre grandíssim pianista.
En definitiva, desgraciadament sen’s ha anat un dels grans músics de la historia, però ens ha deixat una gran herència amb joies com aquesta per a que tothom puguem gaudir. Fins sempre, Bebo.
No hi han comentaris